Acta del debat del Àgora del 25 de maig sobre Drets Socials

Acta de la reunió temàtica sobre Drets socials celebrada el matí del 25 de maig a Pl. Trafalgar de Llefià, durant l’Àgora Ciutadana de Badalona.

Les persones que conformaren el grup érem membres de diverses entitats i organitzacions, dels quals forma significativa hi havia representants de la PADH, de les Preferents (estafats per la banca), de la plataforma de defensa de la Mobilitat, i persones de diversos grups veïnals, i organitzacions socials de la ciutat. Es varen proposar a partir de les presentacions de les plataformes presents les diverses reivindicacions i campanyes endegades i gestionades per aquests, que varen servir de motor de les discussions i debats del grup de treball.

Es presenta el marc legislatiu en el qual es mouen les diferents plataformes, constatant que les noves legislacions que es generen progressivament, poden ofertar petites millores, però que sempre porten lletra petita. Aquestes noves propostes fan que determinades persones vegin resoltes parcialment les seves reivindicacions, però que alhora provoquen desmobilització del gran grup i desmoralització de les persones més actives i punteres. En definitiva no hi ha millores, en tant que es generen noves mesures opressores, per ex. En el tema d’habitatge contractes de lloguer de 3 anys, desnonaments exprés, etc. Alhora la societat ens anem organitzant com per ex. l’experiència de Nou Barris que va forçant a les administracions a prendre part més activa en el problema, i a prendre posició en la defensa dels drets bàsics. Cal poder forçar a les administracions a oferir solucions: lloguer social, pisos públics amb preus en funció de les rendes, etc.

S’ha arribat a acords amb alguna entitat pel tema de les preferents, però que en cap cas és extensible al conjunt d’entitats provocadores del problema, el que genera desorganització en les reivindicacions.

Ens qüestionem sobre la utilitat de les mobilitzacions, i el seu excés. Hi ha moltes reivindicacions necessàries, però amb una diferent gradació d’interessos. Per exemple el tema de la mobilitat que ha passat a un segons terme, -i potser és així- però que no cal oblidar la globalitat de les reivindicacions. Cal més informació de la diversitat de reivindicacions, i cal aprofitar els moments de festa per a enfortir les reivindicacions permanents. Cal una major reivindicació de la societat organitzada. Hi ha ciutadans als quals ja els va bé el discurs dels polítics que fan política setmanal des dels bars (populisme de barra) i a les botifarrades. Moltes entitats han caigut sense força i es pleguen a la “voz de su amo”.

Existeix una lluita contrapoder, al sistema que ens imposen. Es debat sobre el tema de la virulència i contundència de les reivindicacions de les organitzacions. No tot si val, perquè va en contra de reivindicacions atesa una moralitat massa estreta, però en tot cas significativa, que rebutja situacions de violència.

Badalona presenta en alguns aspectes moltes limitacions, com per ex. en termes de mobilitat, i alguns barris de la ciutat n’estan força afectats (Sant Crist). L’actual govern municipal presenta importants incompliments i generació de continues mentides amb un significatiu aparell mediàtic, que no son contestades, i que generen força confusió. Disposen d’un important control, dels mitjans de comunicació.

En alguns moment s’ha notat un excés de delegació de responsabilitats en els partits polítics. Avui no és donen solucions als grans problemes, es generen moltíssimes reunions que no porten enlloc. L’administració no vol que es participi, i es proposen “comissions” que no porten enlloc.

Front a la pregunta de com organitzar-se millor, com mobilitzar-se, com arribar a informar mé bé, com donar sortida a les diferents mobilitzacions amb eficàcia, cal la recuperació de la proximitat, del moviment veïnal –que ell mateix fa autocrítica- i que cal renovar-lo amb la incorporació de nous actius. Hi ha un problema de relaxació del moviment veïnal, el qual ha patit la compra dels “senyors feudals” que l’han neutralitzat, i així ho fan els actuals dirigents de l’Ajuntament copant posicions.

PROPOSTES:

1. Proposar decàlegs clars i concrets amb les reivindicacions bàsiques que proposin alternatives comprensibles per la ciutadania i acceptables per les administracions, que han de ser fruit de la suma de reivindicacions de les diferents plataformes i grups reivindicatius. Decàleg preferent, però sense oblidar allò secundari, però també important.
2. Cal un seguiment dels resultats de les reivindicacions, i de l’actitud conjunta de les organitzacions implicades, fent un exigent seguiment de resultats.
3. Mobilització entesa com un bé públic, com una eina transformadora de la qual no es pot prescindir. Eina que ha de tenir rendibilitat social i sostenibilitat ideològica i procedimental.
4. Generar una agenda comuna de els diferents mobilitzacions, per a compartir esforços i per a evitar la superposició de moviments. De tantes plataformes s’ha pogut perdre el món de vista.
5. Generar una publicació unificadora de les reivindicacions, amb els mitjans que es consideri més adient, però que aglutini la informació i l’estat d’opinió del temes (diari, noves tecnologies, etc.).
6. Calen accions que tinguin força i que estiguin ben representades per la col·lectivitat. Cal molta més contundència en la intensitat de les mobilitzacions, i sobretot la implicació dels col·lectius més joves.
7. Cal renovar la capacitat de renovació del sistema, i superar el trencament que varen significar algunes reivindicacions –com la de l’aigua-,que va representar divisió.
8. La pregunta és com confluir les lluites, com sumar les forces dels diferents moviments socials. CAL SUMAR LLUITES PER A SEGUIR CONSTRUINT ALTERNATIVES.