3a Àgora Ciutadana de Badalona 2015 “crònica” 1/2

El passat 21 de novembre va tenir lloc la 3a Àgora Ciutadana de Badalona 2015 sota el lema “Alternatives econòmiques i de consum al sistema capitalista”

 

A la primera part de la jornada vam tenir amb nosaltres a Miren Etxezarreta, amb una ponència sobre Alternatives econòmiques; Esther Vives, parlant sobre Alternatives de consum; i a Sandra Ezquerra, explicant que és l’Economia feminista. A totes tres els hi vam demanar que plantegessin alternatives.

 

Alternatives econòmiques

Miren Etxezarreta ens va explicar que el sistema econòmic capitalista, que prioritza el benefici econòmic per sobre de qualsevol altre cosa, ha demostrat que és un fracàs ja que destrueix el planeta i genera més desigualtat al món. Dins del capitalisme només es poden arribar a pal·liar els seus efectes negatius, però un capitalisme amb rostre humà és impossible. Miren planteja que no cal dissenyar un projecte alternatiu al detall i tancat, al contrari, podem anar construint dia a dia, des de moltíssims fronts, projectes que prioritzin les persones a base d’estratègies participatives, horitzontals, democràtiques i plurals. I en aquest sentit va mencionar l’Àgora Ciutadana com un espai necessari, de trobada de diverses entitats, cadascuna amb els seus projectes, on coordinar-se i treballar en grups diferents cap al mateix objectiu. Segons Miren, només ens cal un full de ruta comú que inclogui un regim de producció comunitari, una desmercantilització, enfocar la producció a cobrir necessitats socials, plantejar sistemes de propietat col·lectiva i sistemes de distribució equitatius que no tolerin la pobresa, gestionant el poder de manera horitzontal, potenciant el bé comú i canviant els nostres caps.

 

Alternatives de consum

Esther Vivas ens va parlar del consumisme irracional i superflu, i de com el sistema capitalista necessita que les persones comprem les mercaderies que produeix. Això ho aconsegueix creant necessitats fictícies i produint productes amb obsolescència programada. També comentava la quantitat de residus que genera aquest sistema de producció i com fem servir els països del tercer món com a abocadors. En aquest sentit el nostre consum del menjar segueix la mateixa lògica productivista, de recerca del màxim benefici, encara que sigui perjudicial pel medi ambient i per la nostra salut. Cada cop hi ha més fam al món, el que demostra que el sistema d’agricultura industrial actual no funciona, no permet als pagesos viure dignament i cada cop hi han més malalties associades al que mengem.

 

Esther recomanava el documental “Comprar, tirar, comprar” i “Basura electrónica en África”. Com a alternatives plantejava les cooperatives de consum, comprar directament als productors, consum de proximitat, horts urbans, menjadors escolars i hospitalaris amb menjar ecològic, grups de consum, etc. Apostar per un altre model d’economia no implica deixar de consumir, implica fer-ho destinant els nostres diners per canviar la manera de consumir potenciant models d’economia social i solidaria. No es tracta de donar lliçons de coherència, sinó de pensar i aplicar-la en allò que tenim a l’abast per anar canviant. En aquest sentit recomanava la web mecambio.net on s’expliquen totes les alternatives existents en consum d’energia, de comunicacions, de salut, de finances, etc.

 

Economia feminista

Sandra Ezquerra va exposar que l’economia feminista irromp als 70 fent una critica molt profunda al que és l’economia convencional i clàssica. Totes les feines necessàries per reproduir-nos i les feines de cures que es realitzen a les llars no es consideren activitat econòmica, tot i ser la base del iceberg econòmic, sense les qual la societat col·lapsaria. Aquestes feines les han realitzat històricament les dones, i aquest pes no està repartit i és desproporcionat. Sandra comenta com les dades estadístiques per poder valorar l’impacte de la crisis en aquestes feines son difícils d’obtenir, precisament perquè no es tenen en compte. Les dones cada cop participem més al mercat laboral, sense que això suposi una igualtat de salari ni d’ocupació d’alts càrrecs. Hi ha dones que s’han incorporat al mercat laboral en feines precàries per compensar les pèrdues de salari dels homes; s’ha incrementat el treball de cures a la llar, a causa de les retallades als serveis públics (salut, serveis socials, escoles infantils, dependència) i són majoritàriament les dones qui les assumeixen.

 

Les alternatives passen per impulsar models de sostenibilitat de la vida; valoritzant la feina de cures, remunicipalitzant-la, visibilitzant-la i reconeixent-la com una activitat fonamental per a la vida que és responsabilitat de totes (homes, dones i de la comunitat); participació de les dones a tots els àmbits de la societat; i per polítiques municipals antipobressa, antiexplotació, treballant per la igualtat de renda, igualtat de reconeixement i de respecte.